Pom de Blogs

Moonraker és l'onzena pel·lícula de la sèrie Bond.
Està dirigida per Lewis Gilbert i interpretada per Roger Moore, Lois Chiles, Michael Lonsdale i Richard Kiel.
La banda sonora torna a ser de John Barry i el tema central està interpretat per Shirley Bassey.
La pel·lícula passa a l'espai i Bond torna a ser còmic. No és de les millors al meu entendre, però a estones és entretinguda, sobretot la primera part.

Els dies 1, 2, 3 i 4 de juliol va tenir lloc al CEIP Pegaso la formació dirigida a les persones formadores assessores TAC en centre. Aquesta formació va tractar aspectes com el canvi en els nous currículums a nivell de les TAC, la presentació de bones pràctiques en centre, tallers sobre metodologia d’intervenció en centre en pràctica reflexiva i la gestió del moodle com a entorn virtual de coordinació i formació...
L'activitat de formació va estar força bé... Una oportunitat per conèixer gent i posar cara a contactes de la xarxa... :-)
De tot el que va passar en els 4 dies em quedo amb la presentació de l'IES Manuel de Montsuar, de Lleida... la feina que fan a aquest centre és impressionant... un exemple a seguir...

Per a la Núria Vives

El professor de la UCM, dr. Felipe G. Hernández Muñoz és el Director del S.E.M.G.E. (Seminario para el estudio de los manuscritos griegos en España). Han posat a la xarxa un Àlbum de copistes que incorpora imatges de pàgines copiades per il·lustres mans i que es conserven a les biblioteques del Escorial, Nacional de Madrid i Universitària de Salamanca. Aquest repertori anirà en augment, de ben segur.

La meva dèria pels manuscrits i les miniatures ve de lluny. Encara recordo aquell dia per la tarda (era pels volts de Nadal, a quart de carrera) que passava mig embadalit les pàgines de l'edició facsímil del còdex Vaticà de Virgili editat per Rostagni. Fa poc he topat amb aquest lloc magnífic: és el recull d'imatges disponibles a la xarxa dels principals manuscrits del Nou Testament que ha preparat Mark Goodacre, autor del web The New Testament Gateway. Us el recomano vivament. I també hi ha el web que m'ha recomanat la Núria Vives, es tracta d'aquesta notícia sobre el còdex Sinaític, una perla bíblica.

Acabo. Hi ha un personatge que sempre m'ha impactat: és Charles Graux. En vaig tenir la primera notícia quan estudiava uns manuscrits escurialencs que contenen la Batracomiomàquia. Aquest hel·lenista francès va revisar la història de tot el fons del reial monestir: és un treball ingent. I molt ben fet. Tot i la seva mort prematura (totes les morts són prematures), Graux pertany a l'època heroica de la codicologia. Gregorio De Andrés li va dedicar unes pàgines emotives que sempre m'ha abellit de llegir.

Treball per competències

Aquest proper curs el tema central sens dubte serà començar a treballar (i avaluar) per competències.

En aquest sentit, ara que encara estic de vacances i que anar mirant coses és un plaer perquè em puc entretenir i anar sense presses, m'aturo en el bloc Nosaltres competents i m'adono de la importància d'aquest projecte iniciat per Carme Barba i Ramon Doménech.

Hi ha molt material, molts recursos i idees.... últimament he penjat la web "Aprender a estudiar", una web d'ajuda a l'alumnat per fer-los conscients de com treballen i del que necessiten per millorar. Webs com aquestes són claus en el treball per competències, ja que la competència Aprendre a aprendre crec que esdevindrà la més important per l'assoliment de l'èxit de l'aprenentatge.

Ahir un lector del meu blog em deia que s'havien produït unes pintades a la porta de l'escola de música de la "Lira Ampostina, una de les dues bandes de música de la meua ciutat. No me n'havia assabentat, la veritat, però em va picar la curiositat. Avui, parlant amb un familiar meu m'han confirmat les pintades i no m'hi he pogut resistir. He anat a veure què havien posat. Aquí les teniu



En el vídeo es veuen clares les pintades "Pringats, bones festes". "Banda "galáctica" feu soroll" i fins i tot "Cumpleaños feliç". No seré jo qui faci acusacions sobre l'autoria però me jugaria el que vulgueu a que els autors d'aquestes pintades no tenen més de 20 anys i una cultureta musical escassa, a part de tenir una gran quantitat de ràbia, poc fonamentada, a dintre el seu cos.

Faig notar que les pintades es van fer a la porta d'una escola de música, un centre educatiu que, com en el cas de la Filha, està reconegut per la Generalitat de Catalunya. I és aquí on em vull parar. Crec que seria més que raonable que aquells que puguin, esbrinin o facin públic qui són els responsables de les pintades i apliquin mesures educatives per a reparar els danys i impedir que aquests fets es repeteixin. Clar que sempre quedarà l'excusa que, com que ningú no ho ha vist, no es pot saber qui ha estat. Però crec que no faríem un bon servei a la societat si es deixen passar aquestes coses i no es posa remei.Sindicació de la notícia

Ahir es van acabar les festes d'Amposta. Com sempre, un dels últims actes van ser els focs artificials. Vaig fer algun vídeos que us deixo en el meu canal de youtube. Però aquí podeu veure directament la traca final.

Sindicació de la notícia

Avui la Vanguardia dedicava diferents articles a analitzar la influència de les noves tecnologies en l'aprenentatge. Com gairebé sempre no quedaven massa ben parades, guanyen els punts negatius per golejada:

• milloren la capacitat d'atendre diferents tasques al mateix temps poden passar d'una a altra amb facilitat, així com l'agilitat mental

• empitjoren la capacitat d'assimilar amb profunditat els nous coneixements i també la memòria

• fan pensar als alumnes que tot es pot resoldre amb la facilitat de prémer un simple botó

• no desenvolupen la paciència ni l'esperit crític suficient per analitzar l'allau d'informació que reben

• són més dispersos i menys eficients ....
  

És molt possible que al utilització massiva de les noves tecnologies tingui aquestes conseqüències tan negatives pels alumnes, però també és clar que el món no anirà enrere i que a mesura que passi el temps aquestes tecnologies tindran més influència en les nostres vides i que per tan tots ens hi haurem de adaptar, i ha de ser un objectiu primordial de l'escola utilitzar-les al seu favor. Ja n'hi ha prou de lamentar-se i queixar-se de tot el que tenen de negatiu. Convé conèixer-les bé i utilitzar-les en el nostre benefici i en el benefici dels aprenentatges i la construcció del coneixement per part dels alumnes.

Ahir vaig veure l'exposició Duchamp, Man Ray, Picabia... Sensacional!


Aquesta exposició, organitzada pel Museu Nacional d'Art de Catalunya en col·laboració amb la Tate Modern de Londres, està dedicada a tres artistes clau del segle XX: Marcel Duchamp (1887-1968), Man Ray (1890-1976) i Francis Picabia (1879-1953), tres personalitats provocadores que van revolucionar els cànons artístics establerts, marcant un abans i un després en el món de l'art. De fet, la seva empremta es pot resseguir en moltes de les creacions de l'art contemporani.

El dijous vaig fer cap a l'estació de l'Aldea a portar a una "viatgera" que havia d'agafar el tren. Total que vaig atrevir-me a entrar als WC de l'estació. Tot el que per fora semblava que estava correcte, per dintre ... Ni us ho explico! O potser si, allà feia una olor a pixat que tombava a qualsevol mortal.

Evidentment, com que ja hi estic acostumat, vaig dirigir-me cap a la guixeta i li vaig dir a la noia que estava despatxant bitllets que els WC no estaven en condicions, que allò no era manera de tenir-los. Em va dir que ja venia una empresa a fer la neteja, però us asseguro que allò no estava net del mateix dia.

En fi, que vaig demanar el llibre de reclamacions i vaig posar-ne una més. Però al final vaig afegir un petit escrit dient-los que gravaria l'estat dels lavabos i el penjaria al youtube, per a que ho puguessin veure en directe. Aquí teniu el vídeo:



Recordeu, a aquestes imatges hi heu d'afegir una pestilència en el moment d'entrar-hi.Sindicació de la notícia

La espía que me amó (The spy who loved me) és la desena pel·lícula de la sèrie Bond.
Està dirigida per Lewis Gilbert i interpretada per Roger Moore, Barbara Bach, Curd Jurgens i Richard Kiel.
La banda sonora original és de Marvin Hamlisch i la cançó central la canta Carly Simon.
Després d'algunes pel·lícules en les que Bond anava cada vegada a pitjor, aquesta comença a millorar la sèrie. El guió és millor, Moore no fa tant el pallasso i l'enemic, Tiburón, és digne de 007. Va ser un èxit de públic.

Després d'estar tres dies amb rebomboris de panxa que em provocaven un augment de les visites al Sr. Roca i un control estricte de la dieta vaig decidir dijous al vespre anar a córrer el C2 de la nocturna de Gironella. L'any passat em va deixar un molt regust.
Ja a prop de Gironella veiem llampegar i cop arribats només sortir del cotxe ja comencen a caure gotes. Em preparo per la cursa i abans de sortir passo pel lavabo a fer la darrera descarrega per evitar sorpreses. No para de ploure. Ens dirigim a la sortida, i just quant tot està a punt es desferma una gran tempesta i el poble es queda totalment a les fosques.

Ens refugiem tots sota uns porxos i esperem. Agafo fred. Només em falta mullar-me! Si això no para ho deixaré estar. Torna la llum i comença a parar de ploure. Surten els del C1 i poc després nosaltres, seran 15 fites en modalitat score i a escollir entre les 27 que hi ha al mapa.

Ja no plou i així serà al llarg de tota la cursa. Primer de tot escullo les 15 fites. Començo caminant, ja que no tinc el cos per masses alegries. He fet les tres primeres sense córrer. Començo a trotar camí a la quarta. Arribo a la cantonada on ha d'estar la cinquena que ha d'estar al costat d'un arbre i no la sé veure. Però si ja me l'he passat! Aquí està. En comparació a l'any passat que eren 22 fites i vaig estar a prop de dues hores, avui serà molt més ràpid. M'animo i en faig ràpidament dues més.

Calculo que estaré al voltant de la mitja hora. Això em dóna opcions a una bona posició final i començo a accelerar el meu ritme. Passo a l'altra banda del riu on en faig 5 sense massa interrupcions.

Ara ja toca tornar a passar el pont, una més. Quantes en porto ? Només em queden dues. Decideixo quines. Ja estic acabant. Passo pel davant de l'arribada a la cerca de les dues darreres que estan ben a prop. I ja estic en l'sprint final. Poc més de 32 minuts per trobar les 15 fites i 4ª posició. Molt millor resultat que l'estiu passat i això que el meu estat físic no era el millor possible, però està clar que al llarg de l'any he millorat molt en orientació. M'agrada aquesta cursa i és molt probable que el proper estiu repeteixi, però segurament fent el C1. Tot plegat un bon auguri per la temporada que es torna a remprendre al setembre.

Ja fa tres anys que vaig començar aquesta aventura del bloc. Aleshores havia llegit algunes coses sobre el món dels blocs i m'atreia la idea de tenir-ne un. Aprofitant les vacances vaig iniciar l'aventura. En un principi ho pensava com una mena de diari de la meva feina de mestre, així com dels meus entrenaments i competicions. Així va ser al principi, però amb el temps he donat pas a altre temes (llibres, cinema, observacions i reflexions diverses, viatges, llocs, ....), en definitiva a tot el que en algun moment o altre he tingut ganes de comentar i compartir en la xarxa.

Al llarg dels tres anys hi hagut moments de tot, però he aconseguit mantenir una certa regularitat en l'escriptura, al voltant d'un post cada dos dies (en concret aquest és el que fa 505 en 3 anys), uns 14 per mes, i una mitjana de 10000 visites a l'any, i gairebé un 700 comentaris als posts. Tot plegat no està gens malament.

Malgrat que en alguns moments havia pensat deixar blocat i canviar-me a blogger. Bé de fet tinc un bloc a blogger començat. Al final m'he mantigut fidel a blocat, malgrat que en alguna época funcionava realment malament. Però m'agrada això de ser puntcat.

El bloc també m'ha servit per fer seguiment d'altres blocs que m'agraden, ja sigui pel que  escriuen o pel com ho escriuen. Alguns d'ells gairebé també fa tres anys que els segueixo. A molts no els conec personalment, però a d'altres he tingut l'oportunitat de poder parlar amb ells alguna vegada. Fa gràcia poder posar cara a persones que al llarg de molt de temps només els has conegut pel que escriuen de manera periòdica en la xarxa de blocs.

Els posts més visitats en aquests 3 anys amb més de 400 visites cada un han estat:

 

 

Les Veus del Pànamo

 

Tomorrow England

I què podem fer ?

A voltes amb l'educació

Comencem

Paradoxa de la llengua

He guanyat!

La pluja ens ha respectat

Per què el diàleg sempre perd ?

La sisena hora

L'agressivitat humana

El caballero oscuro és la darrera versió de Batman. Està dirigida per Christopher Nolan i interpretada per Christian Bale, Heath Ledger, Michael Caine, Aaron Eckhart, Gary Oldman, Maggie Gyllenhaal i Morgan Freeman.
Molt bona pel·lícula d'acció i aventures de Batman en la seva lluita contra el crim organitzat. Fantàstica interpretació de Heath Ledger com a Joker, bastant millor que la de Jack Nicholson el 1989.

Mil dies amb PM és una crònica dels aproximadament tres anys que Pasqual Maragall va ser Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya.
Està escrit per Jordi Mercader i publicat per RBA La Magrana dins la Col·lecció Orígens. Val uns 18 €.
És un llibre interessant, que explica una mica millor la Presidència de Pasqual Maragall, explicada per un membre del seu equip més proper.
No per ser una història molt recent, no veus coses noves o desconegudes, o vistes d'una altra manera. Val la pena llegir-lo per aprendre una mica més del rerefons polític català, per veure que l'oasi mai ha existit.

El hombre de la pistola de oro (The man with the golden gun) és la novena pel·lícula de la sèrie Bond.
Està dirigida per Guy Hamilton i interpretada per Roger Moore, Christopher Lee, Britt Ekland, Maud Adams i Hervé Villechaize. La banda sonora torna a ser de John Barry i la cançó principal està interpretada per Lulu.
La pel·lícula és de les més fluixes de la sèrie, encara que el dolent Scaramanga és força bo.

Dimarts passat es va fer el concert de les dues bandes d'Amposta. Un concert, com sempre, molt esperat, tot i que algún il·luminat/da va canviar sense motiu el dia del concert. Sigui com sigui, vaig gravar uns fragments. Aquí us els deixo.

Entrada de les dues societats








Fragments de la Lira Ampostina


Danses del Renaixement



En un llogaret de la Manxa





Simfonia Apperport





La Unió Filharmònica


Entrant a la plaça - Pasdoble de Tomàs Simon





En els propers dies, si la conexió m'ho permet penjaré alguns vídeos més.Sindicació de la notícia

Les vacances són un bon moment per llegir llibres gruixuts ja que en època de treball la seva lectura es fa massa llarga en el temps.

La primera vegada que vaig llegir el nom de Roberto Bolaño va ser dins la novel·la Soldados de Salamina.

Posteriorment, 2666, llibre pòstum de Roberto Bolaño, és un títol que va despertar la meva curiositat. Havia llegit algunes crítiques elogioses i el fet que els innumerables i misteriosos crims de Ciudad Juàrez fossin un des seus temes principals també m'atreia. Fa poc també s'ha estrenat una versió teatral maratoniana de més de 5 hores.

 

 

No sabia massa bé que em trobaria ni que cercava al llegir-lo, però el que està clar és que no m'ha agradat, se m'ha fet pesat i m'ha costat acabar-lo. Són cincs llibres amb molt poca relació entre ells i de fet només el quart tracta directament sobre els crims, a la resta en fa ben poca referència i malgrat que hi ha alguns personatges comuns en els diferents llibres no acabo de veure quina relació tenen entre ells. El primer llibre (“la parte de los críticos” ) és llegeix bé, però a partir del segon (“la parte de Amalfitano”) ja tinc ganes d'acabar, no m'agrada, però resisteixo la seva lectura fins el final. Excepte el quart llibre (“la parte de los crímenes”), on torno a recuperar l'interès, poc es parla del que jo creia que era el tema principal. Hi ha molts alts i baixos en l'interès al llarg de tota la narració.

D'entrada l'autor abans de morir havia deixat l'encàrrec de publicar els cinc llibres per separat, però tan l'editor com la persona (Ignacio Echevarría) a qui el propi Roberto Bolaño havia deixat com a referent respecte als seus assumptes literaris, decideixen publicar-los tots junts i en un sol llibre. En realitat encara no entenc el perquè d'aquesta publicació conjunta en un sol volum deguda a la poca relació entre els cinc llibres, ja que considero que es poden llegir perfectament per separat i que la seva lectura conjunta és totalment innecessària.

No és la primera vegada que un llibre del que esperava molt em decep. Per sort, altres vegades passa totalment el contrari. De fet de Roberto Bolaño tenia intenció de llegir també “Los detectives salvajes”, però el mal regust de boca deixat per 2666 farà que no sigui així.

Postdata: Te quiero és una comèdia romàntica, amb un xic de drama, dirigida per Richard LaGravenese i interpretada per Hilary Swank, Gerard Butler, Jeffrey Dean Morgan, Gina Gershon, Lisa Kudrow, Harry Connick Jr i Kathy Bates.
Si l'amor de la teva vida mor, t'agradaria seguir tenint-lo al teu costat? Això és el que fa Gerry, deixar-li cartes a la seva dona Holly per tal d'ajudar-la a superar la seva mort.
És una pel·lícula que no està malament, a estones còmica, a estones dramàtica, a estones romàntica. Pots anar-la a veure.

Vive y deja morir (Live and let die) és la vuitena pel·lícula oficial de la sèrie Bond.
Està dirigida el 1973 per Guy Hamilton i protagonitzada per Roger Moore (primer film com a 007), Yaphet Kotto i Jane Seymour.
La banda sonora és de George Martin (el productor de los Beatles) i la cançó dels crèdits està interpretada per Paul McCartney and The Wings.
La substitució de Connery ja és un fet (encara que tornarà en una pel·lícula no oficial) i Moore no està malament com a 007, encara que aquest agent és més còmic que l'anterior. Això va fer d'aquesta pel·lícula una de les més criticades de la sèrie.