Pom de Blogs

Entra el Conseller, es treu l'americana i es queda en maànigues de camisa, es posa les ulleres, treu fulls i es disposa a prende anotacions. Ha vingut a dialogar, a escoltar i a ser aconsellat. Ha vingut per aprendre i es fa paleès des del primer moment. No és un acte per fer-se laNo hi eren tots els que són, peroòli fa. Expressa un neguit, una inquietud relacionada amb les dificultriament limitat, jo som tots el que hi erem. vaig ser-hi com hi podrien haver estat tants altres companys/es. Me sento agrait per haver-hiho estat peroòats de comunicació de les polítiques educatives.
Dimarts 2 de febrer de 2010l, 16h30, Sala d'Actes de l'edifici de Serveis Centrals del Departament d'Educació (DE) a Barcelona. Una vintena de persones convidades per responsables (Xavier Vidal i Trina Milan) del gabinet de comunicació del DE esperem trobar-nos amb el Conseller Ernest Maragall per debatre sobre la iniciativa del DE per reforçar la seva presència a les xarxes socials (veure crònica de la notícia a 3cat24 ). Per part meva no vull insistir sobre el desenvolupament de la sessió i els temes que s'hi van tractar, ja ho han fet alguns dels assistents amb posts específics des de diverses visions en els seus blocs:

• post d'Ismael Peña
• post de Francesc Grau
• post d'Artur Tallada
• post de Jordi Roca
• post de Xavier Peytibí
• post de Miquel Duran
• post de Dani Gámez 

Per a mi la part més important de la trobada amb el Conseller, va consistir en això: trobar-se amb el Conseller a curta distància mantenint un diàleg compartit durant més de dues hores. En primer lloc que el director en cap d'una organització amb més de 60.000 membres faci un forat a la seva agenda per conversar amb una minúscula part d'aquests ja es rellevant de per se. En segon lloc estar disposat a escoltar significa que estàs disposat a escoltar coses bones i també crítiques a coses es fan mal, que no es fan prou bé o que no es fan en absolut. En tercer lloc venir a la trobada a pit descobert i sense els membres de l'staff de direcció (directors generals, secretaris generals, direccions de serveis...) representa la intenció de buscar interlocució i consell directe més enllà dels conductes habituals acceptant que hi ha coneixement signficatiu a la perifèria de l'organigrama. En quart lloc la voluntat de deixar-se aconsellar requereix valentia i humilitat per acceptar que hi ha espais de desconeixement que cal omplir.

Me sento doncs doblement satisfet: per un costat per haver tingut l'oportunitat de fer arribar la meva veu directament, sense distorsions i sota la meva responsabilitat. Per un altre costat per tenir com a cap de la meva organitació a una persona capaç de fer aquesta mena de coses. El Conseller vol canviar les coses, per què és evident que fent sempre el mateix s'obtindran sempre els mateixos resultats. I en aquest camí pot comptar amb mí.

Avui 2 de febrer de 2010, el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya ha iniciat el procés de preinscripció i matrícula escolar per al curs 2010-2011. Per a les famílies comença  doncs un període important de reflexió i selecció al voltant de preferències de centre educatiu en el qual escolaritzar als seus fills.
Aquest proper curs serà el primer amb la LEC vigent i en ple procés de desplegament dels seus decrets, com ara el d'autonomia de centres (del projecte del qual ja es disposa d'esborrany i que per Edicte de 19 de gener de 2010 està sotmet a informació pública). L'impacte i el canvi en l'estructura organitzativa dels centres que pot representar aquest nou marc normatiu és significatiu (ja indicava en un post anterior que seria necessari mantenir-se ben documentat al respecte).
Al recentment estrenat Bloc d'Educació s'assenyala:[...] Què pretén el projecte de decret que regula l’autonomia dels centres educatius? Vol desenvolupar els preceptes continguts en la Llei d’Educació de Catalunya que parlen de la capacitat que han de tenir els centres educatius per atendre l’alumnat. El que es pretén és justament, donar confiança al personal docent perquè faci la seva feina evitant cotilles burocràtiques que ara mateix provoquen molta paperassa i impedeixen un bon desenvolupament de la tasca pedagògica.L’objectiu és aconseguir que l’Administració deixi de parlar de processos i aposti per l’avaluació de resultats. És a dir, deixem treballar els i les professionals de la docència  al seu centre, donem-los recursos adequats a cada situació, i que cada centre pugui desenvolupar el seu projecte, perquè no tots els centres són iguals, ni tenen les mateixes necessitats. Perquè cada centre atén realitats diferents.[...] (L'autonomia dels centres educatius, 20/01/2010)
Doncs bé, alguns d'aquest centres diferents seran els primers Institut-Escola que oficialment entraran en funcionament a partir del curs 2010-2011. A partir del cercador de centres del Departament (i amb una mica de paciència...) he localitzat aquests centres  onze que es posen en funcionament a partir de  tres situacions administratives diferents: 
Escenari 1: situació derivada de centres educatius de nova creació i que comencen els grups d'escolarització per P3. D'aquests hi ha 2 casos situats a,

• Institut-Escola de Castellbisbal (IV) (http://www.xtec.cat/centres/a8067594/)
  
• Institut-Escola Els Còdols del Vendrell (http://www.xtec.cat/centres/e3012101/)
  

Escenari 2: situació derivada de centres educatius que fins al curs actual eren escoles i que a partir del curs vinent continuen l'escolarització a l'etapa secundària. Aquests són 5 casos situats a,

• Institut-Escola Salvador Vilarasa de Besalú (http://www.xtec.cat/centres/b7009801/) a partir de l'Escola Salvador Vilarasa (http://www.xtec.cat/ceipbesalu/)
  
• Institut-Escola Frances Cambó de Verges (http://www.xtec.cat/centres/b7009795/) a partir de l'Escola Francesc Cambó (http://www.xtec.cat/centres/b7004050/)
  
• Institut-Escola Joan Miró de de Mont-roig del Camp (http://www.xtec.cat/centres/e3012095/) a partir de l'Escola Joan Miró de Mont-roig del Camp (http://www.xtec.cat/centres/e3001671/)
  
• Institut-Escola Ramona Calvet de Castellerçol (http://www.xtec.cat/centres/a8071214/) a partir de l'Escola Ramona Calvet de Castellterçol (http://www.xtec.cat/ceipramonacalvet/)
  
• Institut-Escola Pi del Burgar de Reus (http://www.xtec.cat/centres/e3012083/) a partir de l'Escola Pi del Burgar de Reus (http://www.xtec.cat/ceippidelburgar/)

Escenari 3: situació derivada de centres de primària i centres de secundària existents (es resolt així alguns dels casos, no tots però, que fins ara hi havia de coexistència "híbrida" de centres tipus 3-16 o 3-18) que se fusionen en un únic centre educatiu a partir del curs vinent . D'aquests tercers hi ha 3 casos,

• Institut-Escola de Batea (http://www.xtec.cat/centres/e3012113/) integrant l'Escola Mare de Déu del Portal (http://www.xtec.cat/ceip-batea/) i la SES de Batea ( http://www.xtec.cat/centres/e3011613/)
• Institut-Escola de Sant Joan de les Abadesses (http://www.xtec.cat/centres/b7009813/) integrant el Centre Municipal Abadessa Emma (http://www.xtec.cat/esc-abadessa-emma/) i la SES de Sant Joan de les Abadesses (http://www.xtec.cat/sessantjoan/)
• Institut-Escola Jacint Verdaguer de Sant Sadurní de Noia (http://www.xtec.cat/centres/a8071238/) integrant l'Escola Mòssen Cinto Verdaguer (http://www.xtec.cat/ceip-jverdaguer-ssadurni/)  i l'Institut Jacint Verdaguer (http://www.jverdaguer.org/)
• Institut-Escola Costa i Llobera (http://www.xtec.cat/centres/a8071226/) integrant l'Escola Costa i Llobera (http://www.xtec.cat/ceipcostaillobera/) i l'Institut Costa i Llobera (http://www.xtec.cat/iescostaillobera/)

Per visualitzar millor la seva ubicació els he posicionat en un GoogleMaps (que aniré completant a mesura que es vagin afegint centres) configurant així una xarxa pública d'Institut-Escola de Catalunya:
Mostra Xarxa pública d'Instituts-Escola de Catalunya en un mapa més gran
I D'altra banda, fa pocs dies des del Departament d'Educació també es presentava un breu curtmetratge explicatiu sobre els Institut-Escola:

Només són onze, però estic convençut que honoraran el nom que porten. Avui és un gran dia per recordar.

"M'he proposat de fer homes bons;si a més els faig forts, millor;si a més em surten savis, 
millor encara."Josep Estalella i Graells, diari 1935





Ja m'he llegit les primeres 100 pàgines de llibre "L'Institut-Escola de la Generalitat i el Doctor Josep Estalella" ([1] 1998, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba ISBN: 978-84-7826-989-1) del Salvador Domènech i Domènech, i que el propi autor va tenir l'amabilitat de regalar-me fa unes setmanes (gràcies Salvador!).
I he de confessar que estic absolutament atrapat per la dimensió humana de la figura del Dr. Estalella  així com pels avatars històrics soferts per l'experiència de renovació pedagògica que van representar els quatre Institut-Escola de l'etapa republicana a Catalunya de 1932 a 1939 (tres a Barcelona: I-E de la Generalitat o també conegut com del Parc de la Ciutadella; I-E Pi i Margall, a la cruïlla dels carrers Rosselló i Balmes; I-E Ausiàs March, a Sarrià; i un  menys conegut ubicat a Sabadell: I-E Manuel Bartolomé Cossío).  L'Institut-Escola de la Generalitat, el primer de tots quatre, va se creat per decret del 9 de juny de 1931 "per copsar les ganes i la fe d'una gent en el projecte de vertebrar culturalment i nacionalment un poble a partir de la seva identitat" ([1], pàg. 20), poble que acabava de proclamar la República catalana tot just feia 2 mesos, el 14 d'abril de 1931, a través del seu President Francesc Macià.
És una gran història, una història de la qual sentir-se orgullós com a ciutadà d'aquest petit país. anomenat Catalunya. Una història d'anhels de llibertat, justícia i esperança en un món millor. Una història de la qual aprendre, aprendre molt i sentir-se humil davant l'enormitat de la gesta educativa que els mestres de la República. Homes i dones, tantes voltes oblidats, silenciats i menystinguts que van dedicar la seva vida a l'educació en moments de gran convulsió empesos per un compromís professional que anava més enllà del deure.
Avui,  gairebé 80 anys més tard, a l'Article 75, inclòs en el Capítol I de normes generals del  Títol VI sobre centres educatius, de la nova Llei d'Educació de Catalunya (LEC, LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d’educació. DOGC 5422 – 16.7.2009  56589-56682), on s'estableix la denominació dels centres públic , s'hi pot llegir:

1. Corresponen als centres públics que imparteixen els ensenyaments regulats per aquesta llei les denominacions genèriques següents:
   
   
   • a) Escola bressol o llar d'infants: els centres que imparteixen el primer cicle d'educació infantil.
   • b) Parvulari: els centres públics que imparteixen el segon cicle d'educació infantil.
   • c) Escola: els centres públics que imparteixen el segon cicle d'educació infantil i l'educació primària.
   • d) Institut: els centres públics que imparteixen ensenyaments d'educació secundària.
   • e) Institut escola: els centres públics que, entre altres ensenyaments de règim general, imparteixen educació primària i educació secundària.

És una referència breu, la única en 93 pàgines de text jurídic. Però una referència suficient, que obre la porta legal al Departament d'Educació per reinstaurar un model pedagògic d'organització escolar que durant un període de temps curt, però intens, impulsat sota la direcció i l'influx de la poderosa personalitat del Dr. Estalella, va situar l'educació de Catalunya a l'avantguarda pedagògica d'Europa i del món. 
Els temps han canviat, el món ha canviat, la societat i el país ha canviat, és prou evident i caldrà fer les adaptacions pertinents al model. Però tot i això sorprèn descobrir com molts dels plantejaments pedagògics que es feien fa vuit dècades són plenament vigents avui dia, fins i tot de rabiosa actualitat curricular es podria arribar a afirmar. Caldrà veure com a partir del curs 2010-2011 es desplega i s'arriba a fer realitat aquest model, és una oportunitat única, excepcional, per observar ben de prop.!..Hi tornarem a parlar.

How can our educational system evolve to meet the challenges of the 21st century? How will we educate people to be compassionate, competent, ethical, and engaged citizens in an increasingly complex and interconnected world?

The urgent challenges of a globalized and interdependent world demand a new vision of world citizenship that is not confined to national boundaries, but encompasses moral and ethical responsibilities to all humanity.

http://www.educatingworldcitizens.org/