Pom de Blogs

Aquest post està escrit en directe des del CosmoCaixa. Afortunadament hi ha una xarxa a disposició dels assistents. És una cosa molt d’agrair !!!

Sr. Joaquim Núñez: “… el Departament vol donar suport al canvi metològic que suposo el treball per competències …” , “… tenim el model que millor resposta pot donar a aquesta necessitat, és el de la pràctica reflexiva, per tant en el proper curs es previsible que s’amplie …” , “… es veu la necessitat de fer un coneixement compartit comú amb les bones pràctiques dels diferents professionals, juntament amb la formació en centres… “

(A mi a la pràctica reflexiva no em deixen parlar d’aquest tema …. és tabú !!!) Gràcies per donar-me la raó Joaquim !!!

Per donar resposta a la demanda s’ha canviat l’orientació (hi assisteix professorat de totes les matèries !!!) , de sessió de treball a ponència. S’espera que des de la Subdirecció General hi hagi més jornades dirigides a la resta de matèries. Al portal de l’Edu3 ¿?¿ es posarà l’enregistrament de l’acte.

Antoni comença amb unes xispes d’humor, connectant amb l’audiència.

El terme competències sorgeix del món del treball, de l’empresa (comencem bé, això em sona !!!). S’inicia la xerrada debatent al voltant de “ … quin és el paper o la funció de l’escola ? La resposta que ens hem donat és dramàtica … hem de formar als alumnes per a la vida !!! … ha de ser això? … Si ha de ser això, la funció de l’escola passa de ser propedeutica/selectiva a ser integral/orientadora. Aquest debat, aquest pas o canvi de funció no l’estem debatent, i aquí ens estem equivocant !!!”

“Aquest canvi s’està fent en certa mesura en les diferents etapes educatives, però no en totes en la mateixa mesura. A Primària, per exemple, més que a Secundària.”

“La formació integral té límit? Segurament no. És uns utopia … com la dels metges (han d’evitar que ens morim) … hem d’estar orgullosos d’on venim per a fer amb fermesa els passos següents en la direcció apropiada.”

“L’objecte d’estudi passa de ser el coneixement a ser la competència (coneixement aplicat). El viatge s’haurà de fer poc a poc (piano piano). Necessitarem anys. Tenim una història que ve de 1594. Si ho fem bé, necessitarem tota una generació, 30 anys (es llança a la piscina i posa aquest termini de temps)”.

Parlem de com es fa una truïta a la francesa >> i arribem a allò que entenem per competència. La nostra història està marcada per la segmentació dels coneixements. Hem de passar del “saber” al “saber fer”. Però la dificultat és que les competències han de donar resposta a situacions reals.

“El primer pas que ens caldrà fer serà que els continguts d’aprenentatge siguin funcionals.“

Característiques de les competències:

1. La seva funcionalitat.
2. La complexitat de la situació en que s’ha d’aplicar.
3. El seu caràcter procedimental. Les competències són procediments de procediments. S’aprén a ballar ballant, i tenint un model que ens ho expliqui. Un cop tenim el model ho hem d’exercitar. Quan estem ballant, estem pensant en els passos que faig, en la posició del cos … reflexiono sobre el propi procés. Però cadascú necessita un ritme d’aprenentage. Com ho podem fer a l’aula?

“La teoria és imprescindible, però és amb el seu ús on es troba tota la seva potencialitat.“

Que fort !!! Acaba de posar un exemple que fa unes hores hi estava pensant com a exemple !!!! Ho explicaré més endavant, va de conducció, peatges i demés !!! Qué fort !!!

“En un ensenyament per competències necessitem més temps, no hi caben tots els conceptes que nosaltres hem aprés. Hem de fer un esforç de sel·lecció. Ademés introduïm noves matèries, per tant d’altres de més tradicionals es veuen reduïdes en hores efectives.“

A l’unison “Definiu-me tots plegats el concepte ISLA“. Aquest concepte el vam aprendre de manera similar als fets (memoritzant). Al 80 hi afegim els procediments i als 90 les actituds. Però el nombre d’hores continua sent el mateix. Ara a més ho hem d’interrelacionar a través de les competències ….. “Es pot veure quina és la magnitud de la tragèdia? … Aquest tipus d’ensenyament requereix més temps i per tant la cau està en identificar què és allò que han d’aprendre actualment els nostres alumnes … i això no vol dir Baixar el llistó !!!“

4. Estar constituïdes per una integració de components que s’han d’ensenyar de manera diferenciada.

“La resposta és metodològica !!! Treball per projectes, anàlisi d’objectes, estudi de casos …. són alguns bons exemples en aquest sentit. Això també implica arribar a acords amb tot l’equip docent… cosa gens fàcil !!! La resposta passa per a que en el centre existeixi la metodologia del centre.”

1. Les disciplines no són suficients per aprendre les competències.
2. Necessitat d’una àrea comú. “La reflexió sobre el que fem és imprescindible … qui ho fa? ho fan tots !! és com si no ho fes ningú !!??!! Cal que en els centres hi hagi una figura que ss’encarregui de sistematitzar aquests processos. Qui determina les fases d’un ball? … està fent referència a un treball d’equip encara que no ho diu directament …... què demanem en cada crs pel que fa a cada competència?“
3. Els mètodes per a l’ensenyament de les competències han de tenir un enfocament globalitzador.
4. Avaluar competències és avaluar processos en la resolució de situacions-problema.

Seguidament de forma ràpida explica les fases de les seqüències didàctiques

Avaluació per competències

“Ensenyar per competències implica un canvi profund en el bagatge històric del sistema. Cal recolçament, tant institucional com de la mateixa societat. Tots aquells que provenim d’una cultura d’arrels catòliques tenim molts problemes per entendre què significa l’aprenentatge per competències … per a nosaltres la base és platònica … allò més important són les idees .. és la nostra herència … allò més important és el saber … els anglosaxons, d’arrel calvinista, ho tenen perfectament assumit. Aquest canvi ha d’arribar a la societat.
Quan una empresa treu un bon producte inverteix una quantitat important en promocionar-lo i fer que la societat el vulgui adquirir. Cal mirar de promocionar el nostre producte a la resta de la societat i també als mitjans…. També caldrà ajudes per a fer el pas d’un sistema a l’altre … com podem passar de la seguretat del llibre de text a un procés per competències que allò primer que ens diu és que deixem el llibre de text? Cal ajudes per a que poc a poc ens anem movent cap a la nostra zona de desenvolupament proper …. i també hi ha d’haver un component de reconeixement de bones pràctiques per part de la societat, d’altra banda, es perdrà motivació i anirem baixant pistonada….“

Torn de preguntes.

La realitat és simple …. quan ho compliquem és quan introduïm l’anàlisi. Hi ha alumnes que no necessiten passar per tots aquest processo i ràpidament troben el camí >> “Està d’acord. Però els haurem de posar en altres situacions-problema. A la majoria de mortals ens fan classes de ball per a ballar bé“

Caldrà una forta col·laboració entre els diversos professionals d’un centre. No tenim aquesta cultura, mentre que els anglosaxons si. >> “La nostra història professional ens ha fet ser així… només cal pensar en el soport o la situació en que tothom es troba el primer dia de docència … no hi ha acompanyament, ans a l’inrevés. Mai hem tingut ningú que ens faci de mirall. Ens fa por dir i explicar allò que fem. És imprescindible compartir projecte educatiu. Caldrà temps per aprendre a fer-ho“.

Al voltant de l’àrea en comú, hi ha d’hver una àrea nova ?? >> “L’aprenentatge de cadascun dels continguts transversals s’ha de fer en totes les àrees. La resposta ha de ser metodològica i ha de ser comuna a tot el centre. “

Es nota a faltar “marqueting” des del Departament …. la gent no sap que és tot això de les competències ni com pot lligar-ho amb la matèria …. correm el risc de que la reforma quedi com les altres … tot igual com estava. >> “Hi està d’acord. Globalment hi fa falta una aproximació més empresarial. Primer cal aprendre a ser competents amb els continguts de tota la vida.“

Quina diferència hi ha entre competència i capacitat? >> “Capacitat fa referència a la potencialitat de ser o de fer, mentre que competència està més dirigit al fet de l’acció“

Un canvi complexe necessita un motor potent … on està el motor? >> “Tenim el problema que no som un cos unit, entre nosaltres mateixos hi ha divergències …. hi ha empreses que aquests canvis ja els fan o han fet, i saben vendre-ho a la societat. Es requereix un consens de 30 anys mínim, també entre la classe política. Cal reconèixer també la feina de la gent que ja està començant en aquest camí.“

MAGISTRAL ANTONI !!! FANTÀSTIC !!!

Marià, anem bé !!!

L’amic Luis em fa arribar la font de la notícia que he escrit amb anterioritat sobre la baixada de formació dels professors de les Terres de l’Ebre aquest curs. (Veure font)

Avui començo un curs de formació com a formador a l’IES Montsià per a l’ús de les pissarres digitals. Just quan acabo de finalitzar el que estava realitzant a l’IES de l’Ebre (Tortosa), ha sorgit aquest nou a Amposta. Com el primer el vaig haver de montar des de zero … ja que desconec si hi ha materials preparats (pel que jo sé no n’hi han d’específics per a això) aquest espero que sigui un poc més còmode, ja que no tindré de montar-ho des de “res”. A més utilitzem la PDI InterWrite i la eBeam. Tinc una certa experiència amb les dos i això també ha de facilitar la feina.

Em pregunto a què es deurà aquest canvi i sobretot aquesta diferència respecte a la tendència general ….. haurà disminuït la demanda de formació per part dels professors de la zona? Haurà disminuït el nombre de recursos econòmics destinats a tal fi? …

Aquest passat dijous, 24 de gener, vaig assistir a la sessió de presentació dels nous currículums de Batxillerat. L’acte de presentació es va realitzar al CaixaFòrum (a aquest pas coneixeré tots els aforaments que hi ha a Barcelona). No hi havia estat mai i cal dir que és molt bonic.

Va ser també la primera presa de contacte amb el Seminari de Formación per a l’Ensenyament de les Ciències (SfeC) i em va semblar molt interessant. Està bé que hi hagi un grup de referència centrat en la meva matèria específica, Física i Química. Per altra banda, tot i que les trobades es realitzen a Barcelona, cal dir que la freqüència d’un cop al mes, sembla que és molt apropiada i prudent.

També es van presentar els currículums de Biologia i de Ciències de la Terra i del Medi Ambient. El document explicatiu de la sessió el podreu trobar aquí.

La imatge superior correspon a la Taula Rodona que es va celebrar a la Catosfera sota el nom de “Blocs i Educació”. Tot i no poder assistir a les jornades en directe, gràcies a aquest servei podré veure i reveure si cal cadascuna de les diferents activitats que s’hi van realitzar. Agraeixo als responsables de què això pugui ser així.

Tots els vídeos es troben disponibles a l’adreça http://elteuvideo.cat/catosfera/index.html en format RealPlayer. No sé si els veuré tots o no, però d’entrada n’hi ha un grapat que m’interessen. Passo de la tele i m’apalanco a l’ordinador ….

El representants ebrencs van aprofitar per a promocionar la segona edició de l’Ebrebloc, que tindrà lloc els dies 1 i 2 de febrer a Tortosa i Roquetes.

A la foto amb el cartell de l’Ebrebloc, Anna Ramírez (Biblosfera), Jaume Llambrich (El basar de les espècies) , Dani Gil (Bauen blog), Carme Pla (Blog de Carme Pla) , Daniel Closa (Centpeus) i Jesús M. Tibau (Tens un racó dalt del món)

A mi, personalment, m’ha estat impossible poder-hi anar. Tres dies seguits a una distància de uns 200 km de casa, ho fan molt difícil. Em sap greu. Amb tot, l’organització assegura que des de la distància es podrà fer un bon seguiment de l’acte. Així doncs, caldrà estar atent a la web http://www.catosfera.net i a les notícies que vagin publicant en les darreres hores. Per començar, he vist que ja han començat a penjar les presentacions d’alguns dels ponents.

Per cert !!! M’he emportat l’agradable sorpresa que a través de Pom de Blogs , hi haurà una petita contribució al debat que coordinarà Víctor Pàmies “Combat Bloc o Blog?”. Es tracta d’un tema, que en el seu moment em va preocupar. He de dir que no vaig pensar-hi massa en el moment de crear Pom de Blogs si havia d’utiltzar una C o una G. Vaig veure com quelcom natual que hi hagués una G, segurament que per herència de Blogger i Blogspot. Tot i que http://www.termcat.cat/ sembla que es decanta pel terme BLOC, sembla que la batalla encara no està tancada. Caldrà estar atents a veure que es comenta en el debat previst a tal efecte.

Fa pocs dies, un company m’alertava de la irrupció de la China dins el món d’Internet. Em va fer la reflexió que d’aquí a poc es possible que el nombre de pàgines en anglés que apareixen en fer una cerca en qualsevol dels buscadors, es vegin relegades a llocs més endarrerits degut a la irrupció de pàgines escrites en mandarí. Si bé en aquell moment no m’ho vaig agafar massa seriosament, he de confesar que per una altra banda no ho vaig veure com cap bestiesa. Només cal fer una cerca per internet (a Google mateix) sobre algun concepte que no sigui massa local i ja veureu com apareixen ja algunes pàgines en mandarí.

Avui, a El PAIS, surt la notícia que a la China ja hi ha tants internautes com als EUA ….. ara que ja m’havia decidit a millorar el meu anglés, a veure si resultarà que m’ha de canviar al mandarí !!! Lo que si que us asseguro d’ara endavant, el mandarí el tindré en molta més consideració !!! … que trobeu … a l’alçada de l’anglés ???

Llegeixo a Vilaweb

El director executiu d’Adobe, Bruce Chizen, ha anunciat que Adobe posaria en marxa, d’aquí a mig any, una versió bàsica i gratuïta del Photoshop.
Però la novetat més important és que el nou programa funcionarà a
través d’internet, des del navegador mateix, de manera que es podrà fer
servir en qualsevol mena d’ordinador amb connexió i ni tan sols caldrà
instal·lar-lo. No és la primera experiència d’aquesta mena: Google Docs & Spreadsheets, per exemple, permet crear documents de text i fulles de càlcul a des del navegador d’internet."

Interessant,oi?

Aquesta setmana s’estan acabant de penjar les produccions que estan fent les escoles de Ciutat Vella dins el projecte de la XeR (Xarxa educativa del Raval) Fora Muralles.

Entre tots els centres estem construint un bloc col.lectiu amb la intenció de fer un diccionari virtual: paraules triades pels nens i nenes (i joves!) i definides amb l’objectiu de trencar els murs que ens fan la vida més difícil i més injusta.

No us perdeu les definicions dels nens i nenes de Ciutat Vella, tot utilitzant els recursos multimèdia que permet internet, defineixen paraules com:

Acaronar, amics, ajudar, benestar, benvingut, biblioteca, diferència, kaf, linux, memòria, música, pau, reivindicar, saber tolerància, tendresa, tothom, vida, zoom, zèfir….. Paraules que trenquen murs!

Llegia l’altre dia, en el bloc del Ramon Barlam, un anàlisi molt
interessant sobre el món dels adolescents i preadolescents a
internet… el nom com ho anomenava el vaig trobar del tot suggerent
…. així que me’l quedo i el faig servir a partir d’ara:
l’acnesfera… si la catosfera és la comunicació a través dels blocs,
l’acnesfera serà totes les eines que a través d’internet fan servir els
nanos a partir dels 12 anys o abans… quan els hi comença a sortir
l’acnè.

Observant els alumnes del cicle superior de l’escola, o el meu fill
mateix i els seus amics, veig que hi ha diverses eines que fan servir:

La primera, gairebé com a bateig digital, és el messenger, en el qual
utilitzen una comunicació sincrònica: tots els que parlen estan al
mateix temps davant l’ordinador i van comunicant-se. La gràcia del
messenger és la rapidesa… volen amb l’escriptura imitar les converses
orals on un parla i l’altra respon de forma immediata… per tant
utilitzen el llenguatge-codi dels sms ja que els hi permet anar més
ràpid teclejant… per tant el llenguatge és més desinhibit, sovint un
diu el que pensa de forma espontània…. Amb el messenger utilitzen la
webcam i els micros, per tant la imatge i la veu els permet estar més a
prop, continuar la conversa que tenien pendent de l’escola… i
l’ordinador és com el telèfon! L’únic que més econòmic. Quan els adults
d’avui érem els joves d’ahir no ens podíem penjar molta estona al
telefon… hauria sortit molt car, oi?

Davant d’aquest llenguatge sincrònic del jovent, els mestres hem pensat
diverses coses: que no són reflexius, que utilitzen un llenguatge codi
que malbarata la llengua…. i no hem valorat l’originalitat i la
creativitat en la capacitat d’inventar i usar un codi nou.

La sorpresa ha estat descobrir com utilitzen també, i de forma força
massiva, eines de comunicació asíncrona com són els fotologs, flogs o
els metroflogs…. plataformes per penjar imatges. Els nostres
adolescents pengen imatges i les comenten, tipus peu de foto, i els
companys què fan? Doncs les comenten, afegeixen idees, es reclamen
l’atenció dient "ep! no m’has comentat el meu metroflog"…. però ho
fan utilitzant el llenguatge codi…. i tal com diu el Ramon Barlam,
aquí si que tenim un problema, els nostres nanos no saben veure on és
millor utilitzar un llenguatge o un altre.

Davant d’això podem "passar", podem fer veure que són "tonteries
d’ells", que estan equivocats, que estem molt lluny… però si fem això
deixarem passar l’oportunitat de treballar a partir dels seus
interessos, de la seva manera de comunicar-se…. els nostres joves
escriuen, es llegeixen, reflexionen, són originals, fan creacions
audiovisuals i fan debats a partir d’aquestes eines i ho fan a la seva
manera…. només cal que valorem el que fan per ajudar-los a millorar
el seu nivell de comunicació fent-los veure on han d’utilitzar un
llenguatge més tipus codi i on és bo que utilitzin el llenguatge
arbitrari … això si, tant mestres com pares hem d’estar al dia, oi?
Mai tant com ara els adolescents i joves s’havien comunicat tant!

En el bloc "Aprendiendo con los videojuegos" torbo un article molt interessant:
Aprendiendo con NBA LIVE: ¿Cómo introducir en el aula un videojuego de deportes?

Mostra com utilitza una escola un joc de la play, com els hi serveix per parlar de la realitat diferenciant-la de la realitat virtual i les activitats didàctiques que se’n poden generar:

Des de retransmissions esportives, a anàlisi i classificacions, la cooperació… i sobretot com el joc, i la capacitat de jugar, esdevé una eina per a l’aprenentatge.

Aquest matí m’he despertat sentin la ràdio… els tertulians del Basté, després, com que dec ser una mica massoquista he posat la tele…. volia saber què deien els mitjans de comunicació, i és clar, a TV3 hi ha el Cuní.

M’he quedat "perplexa", podria dir que "estorada" també i aquí va el motiu: D’entrada a la tertulia parlaven sobre la vaga de mestres i les bases de la llei, però no hi havia cap mestre, 3 homes, 4 si compto al Cuní, i una dona. Els homes han afirmat que els serveis públics es poden privatitzar i "que no passa res", el Cuní concretament ha dit "abans a TV3 ens vigilaven mossos d’esquadra i ara la seguretat privada". La meva perplexitat pel fet que afirmessin que "privatitzar" és una cosa bona ha arribat al seu clímax quan de cop i volta, un dels tertulians ha volgut posar un altre exemple de privatització i ha dit: "abans a la mili hi anava tothom"…. és clar aquí la dona (no sé el seu nom i em sap greu perquè era l’única mostra d’intel.ligència) ha dit "però continua sent públic! abans era obligatòria, ara voluntària però continua sent públic!"….. i com creieu que ha continuat? doncs com no pot ser d’una altra manera: els 4 homes (Cuní -gran informador?, gran presentador?- inclós) parlant de la mili.

En fi, he apagat la tele és clar, ja en tenia prou de desinformació.

Al senyor Cuní li dedico aquest post, explicaré el motiu pel qual he fet la vaga:

No ha estat per cap dret laboral, i és clar que hi ha coses de la llei que m’agraden i que trobo necessàries, però n’hi ha una, una que és imperdonable i que ell no enten… no es pot obrir la via a que cap entitat privada pugui gestionar un centre educatiu públic. No hi ha d’ haver gestió privada del servei públic perquè per definició el servei públic no ha de tenir "guanys". La gestió privada mai anirà a perdre diners, oi?

Per altra banda he sortit a la vaga sense ingenuitats, he sortit perquè crec que havia de sortir i sabent que els sindicats poden manipular la manifestació… ara això si, si no són sords hauran sentit clarament que el crit dels mestres era "no a la privatització", jo no he sentit cap que digués no a l’autogestió.

M’he sentit contenta i orgullosa de sortir i reclamar, a més ha estat un bon moment per parlar a les escoles sobre quina llei d’educació volem… ara només queda que sindicats, mitjans de comunicació i evidentment el Sr. Conseller, escoltin i centrin l’atenció en millorar el sistema educatiu de veritat.

Deixo aquí el document que hem fet a l’escola i que hem enviat als sindicats, com veieu, hem parlat i hem discutit…. creiem que una altra llei d’educació és possible.

Quant trigues?

Segons experiments mèdics:

• Si ho trobes en tres segons, el teu cervell és més desenvolupat que el de les persones normals.

• Si ho trobes en un minut, el teu cervell té un desenvolupament normal.

• Si trigues de 1 a 3 minuts, el teu cervell esta reaccionant un poc lent, ingerir mes proteïna pot ser d’ajuda.

• Si
  trigues mes de 3 minuts, el teu cervell és lent i se suggereix entrenar
  amb mes dissenys d’aquest tipus per a desenvolupar aquesta zona del
  cervell.

No és broma, l’home està allà!

(Descobert a Bloctenia)

Avui he rebut aquesta notícia d’Amnistia Internacional on diuen que no els hi deixen passar el seu spot per la televisió. Aquí informen millor sobre aquest fet.

Serà doncs qüestió de buscar altres canals, oi?

Najat el Hachmi ha obtingut un premi, el premi a les lletres catalanes.

La premsa parla del tema fent referència a la seva situació d’immigrant i d’integració…. es veu claríssim que no tenim el fet "migratori" encara normalitzat, ja que sembla que pesi més el seu origen que la qualitat dels seus escrits.

Ara, del que he llegit a premsa em quedo amb aquest paràgraf del Periodico:

"El cas de Najat el Hachmi no és únic. Juntament amb Laila Karrouch, autora d’unes memòries bondadoses (De Nador a Vic),
forma part de la generació d’immigrants que van arribar a Catalunya
molt joves, o bé que ja van néixer aquí, i escriuen en català. (En
aquest sentit, potser no és casual que totes dues creixessin a Vic,
ciutat pionera en el sistema educatiu de distribució dels immigrants en
diverses escoles.)"

A veure…. si noies com la Laila i la Najat, nascudes fora de Catalunya, escriuen en català i ho fan bé, i afirmem que és gràcies al sistema educatiu….com pot ser que arribem a la conclusió que és millor fer "centres excluents" per immigrants?

No sé, però crec que tant la Laila com la Najat estarien molt agraïdes que se les tractés de bones escriptores enterrant l’etiqueta "immigrant", igual que crec que la majoria d’immigrants estarien agraïts que se’ls tractés dins de la societat i no de forma excluent…. i en el fons, tota la societat catalana estaríem agraïts si algun dia arribem a viure la immigració de forma racional i normalitzada, és a dir convivint i trencant guettos.

Ahir divendres vaig participar a la taula d’educació de la Catosfera que es celebra aquest cap de setmana a Granollers (25-27 de gener).

La descripció de la taula en el programa ha estat la següent:

Núria Prunés http://escolesenxarxa.vilaweb.com/ (Blocs de les Escoles en Xarxa)
Enric Gil <http://enricgil.wordpress.com/ ( Expert en blocs i ensenyament).
Anna Pérez <http://phobos.xtec.cat/ceipdrassanes/radio/ > (Experta en
blocs educatius)
J.A. Donaire <http://don-aire.blogspot.com/ (Professor 2.0 Universitat
de Girona)
/Modera/: Pitu Martinez <http://blocs.xtec.cat/pitu> (Resp. proj.
col.laboratius TAC Departament Educació)

Les valoracions de la taula també es poden seguir en el post de l’Enric Gil i en el del J. A. Donaire . A sota podeu veure el vídeo de la taula rodona.

Personalment a mi em va encantar la presentació que va fer en Jose Antonio Donaire: tot explicant com ell fa les classes a la universitat ens vam sentir reflectits tots els de la taula amb la idea d’obrir el centre educatiu, i que internet i els blocs (o eines web 2.0) faciliten aquesta obertura.

De fet aquestes eines ajuden a fer possible uns canvis metodològics que per altra banda són necessaris i que ens ajuden a plantejar una escola més actual.

Es parlava d’educació 2.0 versus educació 1.0… tots vam estar d’acord que aquesta descripció no correspon a un "estat modern" pel que fa a una època determinada, ja que vam valorar que Piaget, Freinet, Vigotsky i tants altres corresponen a l’etiquetatge educació 2.0. És a dir, vam dir que l’educació 2.0 és sinònim d’educació activa, d’educació que facilita la construcció del coneixement, i a educació on el protagonista és l’alumnat perquè és qui construeix el coneixement.

Els blocs per tant, i totes les eines web 2.0 en general, tenen el valor de potenciar una pedagogia activa.

També, és clar, hi ha qui fa formació utilitzant eines 2.0 però fent servir metodologies 1.0… i aquí em va encantar de nou la definició de Donaire, en aquests casos l’educació no és 2.0 és EDUCACIÓ SNOB.

Buenos Aires de Diseño me invita a participar de este meme

¿Cuál fue el primer post de la historia de tu blog?

Yo, el 29 de noviembre de 2004, presentaba a BETA como un weblog grupal

“Beta (Bytes sobre Educación y Tecnología en Argentina) es una propuesta de Weblog en equipo. Somos cinco autores, todos profesionales de la informática educativa. Por orden alfabético (de la última letra): Gonzalo Zabala, Adrián Staffolani, Ignacio Luppi, Jarmila Havlik, Iris Fernández.”

Si bien no logré que otras personas escribieran demasiado, sí se mantuvieron los temas y la propuesta originales:

“Se trata de un Weblog sobre educación, tecnología, filosofía, robótica, y todo lo que vaya surgiendo de los autores, en forma dinámica y creativa. Nuestra idea original es que se trate de un trabajo placentero y que permita combinar todas nuestras dotes literarias sumadas a las tecnológicas.”

Todavía puede leerse el post completo en su dirección original.

Me gustaría que este meme lo siguieran Marisa Conde, Gabriela Tejada, Gustavo Cucuzza, y todos los que se enganchen con la idea