Foto: placa de gel a Gaibiel (Castelló)Fugisser hivern.
T'esmicoles entre les hores
blaves del febrer
disfressat de caramell efímer
que el sol fa esdevenir goteig.
Saltes frisós entre els ametllers
capturant rosats i blancs
per pintar al cel unes estampes
carregades de sol i temps.
T'amagues juganer entre les branques
que dissimulen els brots d'espàrrecs,
crides els pollets de gavines a tastar el primer peix
i decretes florides acoloridament sobtades.
Vols ser el rei de les geleres
tot sabent que la banquisaDuus a casa corona blanca,
un ceptre gelat de noranta dies
i aquells crus vespres d'acer
que ens demanen si us plau fogueres.
Neves copiós als mars i oceans,
geles els ventshi t'enganxes a la terraamb el risc de ser un dia fang,
de tenyir amb rovell aiguabareigs,
de fer inútils els camins,
de jugar amb el sol a esculpir allaus,
d'escombrar vessant avall les branques seques,
de rememorar Nadals que ja han passat,
d'aferrar-te a l'existència
i barrar al pas a un oratge amable
que ja està a punt d'arribar,
que reclama entre nosaltres una vital presència...
Fugisser hivern.
Ha d'arribar la primavera,
han de florir marges i prats,
els arbres de la contrada
sota les pluges a raigs.
h
Han d'arribar les orenetes
amb l'augment de la llum solar,
ha d'arribar el temps de les cireres
i dels verds brillants a cada pas.
h
Ha d'arribar la primavera
després de la lluna de març
i contemplar les nits d'estrelles
amb les bocanades d'aire nou vivint al ras.
n
Ha d'arribar la primavera
per arxivar aquest hivern de glaç,
el ball de neu sobre les ginesteres
i tant de fred que has acumulat en un instant.
b
Ha d'arribar la primavera...
b
***

Canviaràs de cara,
no seràs mai més igual,
seràs un altre,
seràs un nou exemplar.
Disfressa de jutge,
antifaç de lladre,
esguard d'advocat
màscara de fiscal,
posat d'acusat.
Veu que testifica,
botxí preparat
per executar sentència,
ai senyor, quin pal!
S'acaba el judici
i la pena és legal:
la condemna passa
per disfressar-te tot l'any.
De princesa maia
o d'estudiant cabal,
de Mortadelo amb cara de lelo
o de cadàver fatal.

Foto: el llac Mareotis. Alexandria (Egipte)són sons dèbils de goles amb por,
són mots destinats a l'oblid,
són crits que es perden a l'aire,
Posted via email from ludo's posterous
Atom RSSFeed
Finalmente esta mañana he recibido el Tweet del megaprolífico Pedro Villarubia con un enlace a mi potachovización.
Ahora ya tengo un nuevo avatar (después de los dos que creó la revista l'Oasi de la FIB) Pedro usó una foto mia en Venecia (que yo le envie casi exigiendole la potachovización). Os dejo la foto y reproduzco la história de la Potachovización que hemos sufrido muchos edu-bloggers edu-twitters pegada directamente del blog de Pedro http://discentia.blogspot.com/
(He de aclarar que la captura la hice después de "potachovizarla". Entonces lucía una foto normal.) Parte plástica: Como sabía que al bueno de Potâchov, siempre anda metido en muchas tareas y que le iba a ser difícil, decidí asumir ese trabajo: tomé la foto de María, la modifiqué un poco, le añadí las gafas y el miniportátil, y la mostré en mi twitter. (El proceso gráfico espero poderlo explicar más adelante). Como le gustó, visto el éxito, decidí cambiar del mismo modo el aspecto de amig@s y personas que conozco que trabajan o se comunican con TIC, y sin variar demasiado su personalidad y parecido, darles colorido y añadirles unas gafas y un miniportátil con la leyenda "Tó Sí Va".
Posted via email from ludo's posterous
Atom RSSFeed