Pom de Blogs

A veure si hi ha sort, i guanyem alguna cosa!
Es tracta del IV Premi Espiral, a Edublogs.  Us mantindrem informats.http://domenecperramon.blogspot.com/feeds/posts/default

El proper dimecres 10 de febrer a les 19 hores al CaixaForum de Lleida, Àlex Mitrani, historiador de l'art, donarà la conferència Alphonse Mucha:estil i utopia. Aquesta conferència inaugural és la primera activitat de l'exposició "Alphonse Mucha ( 1.860-1.939). SEDUCCIÓ, MODERNITAT I UTOPIA." que podrem gaudir al CaixaForum de Lleida de l'11 de febrer a l'11 de juliol.

Alphonse Mucha va ser un dels primers a incorporar l'art al món de la publicitat .Considerat un dels pares del disseny gràfic modern, és un dels creadors de l'estil Art Nouveau.
L'exposició està dividida en quatre grans temes: teatre, bellesa, misteri i modernitat.

Mucha va començar a ser molt conegut a partir del seu primer cartell litogràfic per a l'actriu Sarah Bernhardt. Mucha s'encarregava dels cartells publicitaris, les escenografies i els vestuaris del Théâtre de la Renaissance. Va dissenyar cartells, anuncis, segells, bitllets de banc i va ser un gran fotògraf.
És la primera vegada que es podrà veure a Espanya una gran exposició d'aquest magnífic pintor i artista decoratiu txec. Lleida serà , fins l'11 de juliol,una finestra oberta al món d'Alphonse Mucha .
Atentament.
Senyor i

UNA CANÇÓ “BAMBA”
La nina, nina, nineta,
té tan blanca la color
que quan dorm a dins del bres
els llençols són de carbó.
A la no, no, no,
bon dormissó!
La nina, nina, nineta,
feta sucre, mel de cel,
la prengueren els seus pares
de la cua d’un estel.
La nina, nina, nineta,
feta mel, melicotó,
la robaren els seus pares
de la neu de l’ametló.
A la no, no, no,
estrelleta i flor!
La nina, nina, nineta,
els seus pares l’han trobat
feta farineta dolça
dins una espiga de blat.
La nina, nina, nineta,
tota ploma, plomissó,
la trobaren els seus pares
a la Cala de l’Amor.
CÈLIA VIÑAS
(Lleida 1915 – Almeria 1954)
Poesia extreta de Poejocs.
imatge:Àbacus

Gràcies Anna.
Imatge de http://www.moleskine.com/

Ja fa dies que la Maragda em va donar la llista!
Avui la publico:

• Segon:

Martí ?

• Tercer:

Ares L., Mar, Alba E., Jana, Clàudia,

• Quart:

Martí S.

• Cinquè:

Anna A., Ylènia.

• Sisè:

Laia C., Dani L., Alex Q., Laura R., Laura C.
MOLTES FELICITATS!!!

Joc per aprendre a trobar les lletres al teclat de l'ordinador d'una manera ràpida i divertida:
Key Seeker

Key Seeker és un joc interactiu per als més petits de la casa. Els ajuda a reconèixer les lletres del teclat i utilitzar la mà correcta per a teclejar cada una d'elles. Està dissenyat per a nens que comencen a reconèixer les lletres. Text traduït de Kindsein.com Más allá de la infancia
Gràcies, Mario Aller de Contomundi i de l'Escola d'Ismaíl.

Gabriela ens ha enviat aquests paràgrafs per a recordar l'escriptor nord-americà Jerome David Salinger, autor d'"El vigilant en el camp de sègol", que va morir als 91 anys el passat 27 de gener.

"Si un cuerpo encuentra a otro cuerpo cuando van entre el centeno, muchas veces me imagino que hay un montón de niños jugando en un campo de centeno. Miles de niños, y están solos, quiero decir que no hay nadie mayor vigilándolos. Sólo yo. Estoy al borde del precipicio y mi trabajo consiste en evitar que los niños caigan en él. En cuanto empiezo a correr sin mirar adónde van, yo salgo de donde esté y los cojo. Eso es lo que me gustaría hacer todo el tiempo. Yo sería el guardián entre el centeno""Pero lo que más me gustaba de aquel museo era que todo estaba siempre en el mismo sitio. No cambiaba nada. (...)Nada cambiaba. Lo único que cambiaba era uno mismo. No es que fueras mucho mayor. No era exactamente eso. Sólo que eras diferente. Eso es todo. (...) No puedo explicar muy bien lo que quiero decir. Y aunque pudiera, creo que no querría."
J.D. Salinger.
imatge de http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/segol/mentrebis.htm

Passejant tranquil·lament pel cor de la ciutat em sorprèn l'aparador de la Llibreria Fregola . Nens i nenes, aquest aparador al llarg de l'any ens recorda algunes de les nostres tradicions. Avui està ple de candeles de molts colors.
I em direu: senyor i , per què són aquestes candeles?Doncs per celebrar el dia de la Candelera.

Avui, dia 2 de febrer, és el dia de la Candelera, just després de 40 dies del solstici d'hivern estem just a la meitat d'aquesta estació. En el món cristià, la Candelera és una festa en que es recorda la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la seva mare Maria. Aquest dia s'ofereixen i es beneeixen les candeles de cera. Aquesta festa es celebra des de l'any 496 i és la que tanca el cicle de Nadal ( durant força temps era el dia de treure el pessebre) .
Hi ha una colla de refranys que ens parlen de la Candelera, el més conegut ens ajuda a fer de meteoròlegs: "Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu l'hivern és viu". Això vol dir que si avui plou ( plora), ja falta poc pel bon temps, però si no plou encara queda hivern.

Aquí teniu altres refranys d'aquesta festa:
"Per la Candelera, l'ós surt de l'ossera".
"Per la Candelera, una hora entera" ( el dia ja és mes llarg).
"Per la Candelera, el Sol ja corre per la carretera".
En coneixeu algun més?
Atentament.
Senyor i.

A criatures.cat he trobat la llista de les 25 coses que hauria de saber un nen de 7 anys feta per Donata Elschenbroich

• Voler guanyar i saber perdre.
• Saber cuinar dues receptes.
• Haver perdonat a un adult un càstig injust.
• Haver participat en una excursió nocturna.
• Saber-se un poema de memòria.
• Haver col·leccionat alguna cosa o tenir-ne ganes.
• Saber guardar un secret.
• Haver compartit amb un adult un problema per resoldre.
• Saber connectar i desendollar aparells.
• Haver examinat el nervi d’una fulla i les línies de la pròpia mà.
• Conèixer insults i paraulotes en dos idiomes.
• Saber distingir les fruites per l’olor que fan.
• Haver pintat un autoretrat.
• Tenir tres colors preferits.
• Saber que no tots els desitjos es compleixen.
• Haver-se ficat dins un rierol.
• Haver sentit la tensió i l’expectativa que provoca un full en blanc.
• Conèixer la diferència entre córrer, caminar i passejar.
• Haver-se mantingut al marge d’una baralla.
• Voler posar-se guapo.
• Saber pelar una fruita.
• Saber què significa portar-se malament.
• Haver passat una nit amb una altra família.
• Haver fet un ninot de neu o un castell de sorra.
• Saber-se els números d’urgències.

Un comentarista de criatures.cat, en tonix, hi afegeix:
- Saber nedar
- Tenir un llibre preferit
- Haver entès que la carn que mengen ve d’un animal que era viu (com no…)
- Tenir una cançó predilecta, i saber-la

Elschenbroich justifica i amplia aquesta llista en el llibre Todo lo que hay que saber a los siete años (Destino). Podeu llegir una entrevista amb l’autora aquí: kidsein.

D'aquesta entrevista m'ha cridat l'atenció aquest paragraf:

Una curiosidad: ¿Es tan importante que los niños aprendan o no a escribir en la etapa preescolar?
D.E.— Lo que es importante es que ellos quieran escribir, expresarse por sí mismos, enviar mensajes. Y también tener acceso a las muchas cosas sabias y bellas que otras personas han dejado por escrito. Hay una de mis películas "Diving into Writing. Children on their way to script and sign", en la que aparecen niños de distintas culturas introduciéndose ellos solos en el mundo de los signos y la escritura.

Kindsein es una revista en Internet que trata sobre la infancia y la adolescencia. Está dirigida a cualquiera que haya sido niño alguna vez o tenga a alguno cerca.

Kindsein es un término alemán (Kind: niño; sein: ser). Está inspirado en un texto escrito por Peter Handke (Canción de la Infancia, Lied vom Kindsein).

*Ei! A S.O.L. familias recomanen el llibre.

Hola, demà dimarts és la darrera sessió de l’assessorament. En aquesta sessió tenim previst fer uns tallers de programari lliure. Us he penjat uns manuals de programari lliure. La majoria estan instal·lats en els netbooks del centre, és un paquet inclòs en el linkat3. Feu una ullada i feu grups en funció del programari amb el que [...]

Ja fa temps que quan fem desdoblament de matemàtiques o quan fan treball individual als ordinadors, de tant en tant, visitem el web Activitats matemàtiques del Centre educatiu Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d'Anoia. Dimecres passat pensava que el tenia enllaçat al blog de la biblioteca i avui penso que no. I m'he dit... feina feta no fa destorb i li dedico una entrada perquè, com potser vostè ja sap, està molt bé.

Al 2.008 el Centre d'Art La Panera ens oferia l'exposició Interfície. Cinc de les obres exposades formen part de la Col·lecció d'Art Contemporani de la Fundació Sorigué. El 27 d'agost a l'entrada Juan Muñoz, primera entrega vam conèixer una de les seves darreres escultures. Quatre personatges dobles molt misteriosos ens van sorprendre. Nens i nenes, he descobert on dormen cada dia aquests personatges !

Passejava tranquil·lament per la zona del Camp d'Esports, quan al carrer Alcalde Pujol vaig trobar-me l'Àlex:
- Hola senyor i.
- Com va Àlex?
- Molt bé. Estàs enfeinat?
- Només passejava.
- Doncs l'Anna Vallés,directora de la Fundació Sorigué, ara ens ensenyarà la col·lecció d'art que guarden en aquest edifici. Vols venir?
Vaig quedar-me de pedra. No sabia exactament on estava aquesta col·lecció i ara em convidaven a visitar-la . Vaig dir que sí ràpidament. L'Anna molt amablement ens va obrir les portes de la fundació i un grupet de lleidatans vam descobrir un tresor al mig de Lleida.


El grup Sorigué és la tercera constructora de Catalunya. Juli Sorigué i la seva dona Josefina Blasco, als anys seixanta van començar aquesta magnífica col·lecció d'art.

A la zona del Joc de la Bola l'Ajuntament ha cedit un terreny de 16.000 metres quadrats en els que la Fundació Sorigué construirà un museu on tots els lleidatans gaudirem d'aquesta impressionant col·lecció d'art contemporani.

Passejar per les sales et deixa bocabadat. Obres de Casas, Nonell, Fortuny, Antonio López, Antoni Tàpies , Anselm Kiefer, Balthus, Bill Viola, Cristina Iglesias, Pierrick Sorin, Tony Cragg, Jonathan Meese, Tony Sherman, Joaquin Risueño,...
És emocionant escoltar l'Anna, està molt clar que li agrada el que fa. Ens quedem tots sorpresos, podem gaudir d'una de les col·leccions privades més importants de Catalunya, de més de 400 peces; i això que actualment només en podem veure una tercera part del conjunt en les dues plantes de la seu del Grup Sorigué !
Amb el nou museu, d'aquí uns tres anys, podrem descobrir més peces exposades, i gaudir d'exposicions temporals.

He de confessar-vos que l'obra d'Antonio López m'agrada molt i m'ha sorprès comprovar la quantitat de peces seves que tenim a Lleida.

L'Anna m'explica que les instalacions provisionals estan obertes al públic , només cal concertar la visita . També em deixa molt clar que els agrada molt ensenyar-ho als nens i nenes.
Voleu descobrir la col·lecció de la Fundació Sorigué?
Atentament.
Senyor i

Isabel Barriel regala a qui la vulgui llegir, aquestes boniques paraules pel dia de la Pau:

Té la pau un ritme

de conversa en calma

i mots d'entusiasme.

Té la pau color

de rosada i blanca albada.

Té la pau el gust

de pinyons i alfàbrega.

Té la pau l'aroma

d'un carrer de poble.

Té la pau la llum

de desig, de futur.

Té la pau el tacte

de la seda salvatge

amb cintes de lli i vellut...

Té la pau.

imatge de http://www.xtec.net/crp-esplugues/denip07/re_pau.htm

He portat el llibre El llapis de la col.lecció XINO-XANO perquè és curtet i me l'he estudiat dinou vegades i penso que l'he llegit bé. Quan me'l vaig emportar a casa primer no me'l sabia i després me'l sabia del tot.

He triat aquest llibre perquè fa bastants dies va ser Nadal. La Tina Superbruixa és molt, molt, divertida! Jo n'he llegit molts. El Nadal és molt important!

A la Contra de la Vanguardia i de la mà d'en Víctor Amela he descobert a Elsa Punset.

Aquí us deixo una petita part de les frases de l'entrevista que m'han agradat:
I què proposa?
Ensinistrem-nos en gestió emocional. La ciència demostra que tot - fins a un pensament-arrenca d'una emoció: som animals més emocionals que racionals!

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} Pobre Descartes, que vell es queda... Sí, però a les escoles encara no ensenyem als nostres nens a gestionar les seves emocions! Quin endarreriment!: fer-ho reportaria fabuloses benediccions per a ells i la humanitat.

Es pot ensenyar a sentir? Ens ensenyen a desconfiar, recelar, sospitar, menysprear, odiar... Que ens ensenyin a estimar! Ens ensenyen que el món és perillós, podent ensenyar-nos que és fabulós.

Ho és? Hi ha només dues maneres de relacionar-se amb el món: des de la por o des de l'amor. Sentir curiositat pel món és estimar-lo, és el mateix. És el que senten els nens petits!

Va rebre vostè dels seus pares l'educació correcta?

Em van donar les dues coses que avui se sap que són els dos puntales de la felicitat.

Digui-me-les, per favor!

Una: afecte. Dos: sentit de control sobre la teva vida.
Si vols saber més: edició impresa de la Vanguardia del dilluns, 25 de gener 2010

Però per acabar:
Com aconsella mirar la realitat?

La ciència ens parla del que sap, però no pot parlar-nos del que no sap. No prescindeixis de tot això. Permet-te inventar preguntes i somiar respostes! És aquesta capacitat d'inventar i somiar (i no només la d'analitzar) la que ens fa plenament humans.
I la recomanació d'un llibre:
Em sembla una molt bona proposta de lectura.
Imatges extretes del seu web:http://www.elsapunset.com/

Un dia l'holandesa Marina Jurg volava amb la seva ala delta pel cel d'Àger .Va aterrar al molt a prop del José, un pastor que estava descansant a l'ombra d'una alzina amb el seu ramat de cabres. A la Marina li va cridar l'atenció el que va veure, ja que al seu país ja no quedaven pastors. Van començar a xerrar i a poc a poc es van enamorar. Molt aviat la Marina i en José van esclatar d'alegria, esperaven una nena i al gener el Montsec es va emblanquinar amb la neu i va néixer la Lucia. La Lucia va morir amb 10 anys perquè tenia una malaltia metabòlica molt estranya.
Avui volia recomanar el llibre de l'editorial lleidatana Faunos Lucia i el planeta blau , escrit per la Marina Jurg ,mare de la Lucia, i amb il·lustracions de Maribel Pérez que va ser mestra de la Lucia.

La mort d'un fill és el pitjor que et pot passar quan ets pare o mare. La Marina ens regala un conte que és una història d'amor. Ens parla de la vida de la Lucia i la seva família a la vall d'Àger. Al conte la Lucia es transforma en una bella princesa que vivia en un planeta molt llunyà i volia viatjar al Planeta Blau. El seu pare, el rei, va convocar uns sopar amb els reis dels planetes veïns i tots els reis van decidir que podia anar-hi però hi havia unes condicions molt dures ( la seva malaltia).Malgrat tot la princesa volia descobrir aquest planeta. En arribar a la Terra es transforma en la filla de la Marina i en José.
El conte és una bona eina perquè ens adonem com és el món dels nens afectats de malalties minoritàries i el de les seves famílies. De com , malgrat tot , es pot ser misteriosament feliç com diria en Joan Margarit.
Atentament.
Senyor i

Hola, demà és la darrera sessió de l’assessorament. Farem un repàs del que hem fet i de la feina que queda pendent. Volia fer una sessió de pissarres digitals, però com no hem tingut temps, aquí teniu un petit recull de recursos per fer servir a les PDI: FesClic Genmagic Agrega Enciclopèdies digitals DIM Noves tecnologies Recursos educatius Promethean Pizarra dixital Ús metodològic de les pissarres digitals Us [...]